Es presentà l’equip d’identificació i procediren amb les empremtes de la víctima. La dona que adés havia increpat els automobilistes mantenia ara una picabaralla verbal amb un jove que se li havia posat davant. El metge de necrodactilars pregà al públic que fes unes passes enrere; ho féu educadament, però ningú es va moure.

Ferran Torrent, Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 12

Jo vaig al·legar que no em semblava immoralitat, sinó amoralitat, la qual cosa era molt diferent i, d’altra banda, disculpable, ja que la amoralitat pot ésser una manifestació d’ordre ètic i filosòfic. Però ell s’empipà i hauríem tingut una bona picabaralla si el meu sisè sentit no m’hagués aconsellat de callar.

Terenci Moix, Tots els contes (Barcelona: Edicions 62, 1979)