Els qui en les coses de menjar som perepunyetes ho tenim magre, amb els temps que corren. No és que al barri no hi hagi una bona oferta. En realitat, de restaurants en sobren, si més no pel meu gust. Descarto per principi els vegetarians, els que tenen menys de deu anys d’existència i els adjectivats (i això inclou les múltiples varietats geogràfiques). I, per descomptat, els de parets de coloraines i taules cantelludes, que solen brandar noms tan simpàtics com Mammamia, Origen’s, Sixties i rucades per l’estil. Aquests són una veritable plaga bíblica, una epidèmia que s’ha escampat per tota la ciutat, segurament per culpa de l’excés de dissenyadors sense feina.

Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 40