cantellut -uda adj

Definició

1  Que fa cantell, que presenta múltiples cantells.
2  (fig.)  Rude, aspre, difícil.

A estones, la prosa de Jürgen Habermas és ben cantelluda.

Usos

  • Però em temo que, en bona part, Eimeric ha estat víctima d’aquesta moral nostra tan catòlica i sensible a la mala consciència que ens incapacita per als autors antipàtics i cantelluts i que, en definitiva, ens fa vestir-ho tot amb un vel de tendresa i d’hipocresia que difícilment pot dissimular la figura abrupta de l’inquisidor gironí. Així doncs, encara que sigui lamentable alegrar-se pel que és bàsic, cal celebrar l’aparició de la traducció que Jaume de Puig ha fet del Diàleg contra els lul·listes [Barcelona: Quaderns Crema, 2002], que, a més, va precedit d’una excel·lent introducció.

    Enric Vila, «Diàleg de sords» (Avui, 23 de gener del 2003)

Tema de la setmana

crítiques literàries

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

beure’s el senyprobitat