No crec que pugui fer mal a ningú recordar tots aquests mallorquins que moltes vegades se varen sentir externs a la seva terra per mor de prejudicis que eren fruit de la ignorància i que eren alimentats —com sempre— pels qui comanden. No és revenja ni retreure res, és simplement un petit homenatge a homes i dones que varen ésser víctimes d’una injustícia sense cap justificació. Que la seva memòria no caigui dins el pou de l’oblit, que la Mallorca que tant estimaren per una vegada sigui justa amb ells.

Conxa Forteza, «Memorial xueta» (Diari de Balears, 26 de març del 2007)

Tot i ser una persona grassa, assegurava que estava anèmica. La veritat és que sempre la record amb fam i repetint a taula de tots els plats, com si en el lloc de l’estómac hi tengués un rebost que necessitàs atapeir per mor d’unes restriccions alimentàries imminents.

Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 31