No crec que pugui fer mal a ningú recordar tots aquests mallorquins que moltes vegades se varen sentir externs a la seva terra per mor de prejudicis que eren fruit de la ignorància i que eren alimentats —com sempre— pels qui comanden. No és revenja ni retreure res, és simplement un petit homenatge a homes i dones que varen ésser víctimes d’una injustícia sense cap justificació. Que la seva memòria no caigui dins el pou de l’oblit, que la Mallorca que tant estimaren per una vegada sigui justa amb ells.

Conxa Forteza, «Memorial xueta» (Diari de Balears, 26 de març del 2007)

Ja de ben menuda, quan em va dir que en morir son pare es posà dol i no el se va llevar mai pus, me va parèixer una desproporció i vaig trobar que feia un gran sacrifici perquè jo de nina em delia per la roba de colors vistosos, com més llampants millor. Me pensava que el fet que l’àvia anàs vestida sempre de negre era per mor de l’edat.

Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 38