Definició
Digerir; transformar dins les vies digestives (els aliments) en matèria pròpia per a la nutrició.
Paeix bé els aliments bullits.
Encara no he paït el sopar.
També s’usa en sentit figurat, per ‘suportar o tolerar’ o bé ‘fer-se càrrec d’alguna cosa, acceptar-la’.
No he pogut pair mai els que es dediquen a murmurar.
Mai no pairà que l’hagin fet fora de l’empresa.
Etimologia
Probablement d’un preromà paki-, pakti-, emparentat amb l’indoeuropeu pekw-, ‘coure; digerir’, que, encreuat amb pezd-, pazdi-, ‘fer ventositats’, pogué donar pazdire, paidire. Un altre mot de la mateixa família és païdor.
Usos
Alguns, a casa nostra, se senten malament per alguna cosa que van beure potser fa vint anys, potser en fa trenta. I què van beure aleshores i encara els fa mal? Doncs, l’educació. Els fa mal haver estat educats com a petits feixistes i no haver-ho paït.
Montserrat Roig, «Dels petits feixistes que encara tenen mal d’estómac» (Avui, 30 de desembre del 1990)A la ràdio, a Versió RAC1, Ada Parellada, restauradora procedent de la Fonda Europa de Granollers, deia:
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 131
—Això ell no ho paeix, no ho paeix.
Una locutora del programa es va afanyar a afegir-hi:
—No ho digereix.
Calia, aquest aclariment? Quin oient amb el graduat escolar no entendria ‘pair’? Parellada va fer servir ‘pair’ per explicar que algú no acceptava, no assumia, algun contratemps que ara no aconsegueixo recordar.
Tema de la setmana
Mots trobats a Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar, d’Enric Gomà (Pòrtic, 2018), que avui a les set del vespre es presenta a l’Ateneu Barcelonès.