Definició
Corbar una cosa flexible.
El vent vinclava les canyes del torrent.
També s’usa en sentit figurat:
Res no podrà vinclar la seva voluntat.
Vinclar-se davant els poderosos.
Etimologia
Del llatí vinculare, ‘lligar’, derivat de vinculum, ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’.
Usos
Ara l’amor me diu que és primavera
just quan la neu me fa vinclar les branques.
Podrà aquest sol tornar les penes aigua?
I què en farem, llavors, de tanta llàgrima?Ara la sang me diu que no té espera
Guillem d’Efak, Erosfera (1982)
just quan el cor gemega en impulsar-la.
Quin oli hi ha que li unti les frontisses?
Sense gemecs, i què en farem de l’ànima?Pausadament conhortats
Guillem d’Efak, «La mort del poeta», dins El poeta i la mina (1966)
migpartint l’horabaixa,
retornen els somnis del poeta
i li fan vinclar les branques
tan suaument com la posta de sol
ho fa amb un arbre.
Tema de la setmana
Mots trets de poemes per celebrar la primavera. Si la salut l’hagués acompanyat, avui Guillem d’Efak hauria fet 91 anys. El mot d’avui és un suggeriment de Pedro Calafat, de Palma.