Abans de la construcció de les carreteres provincials radials a mitjan segle passat no crec que existís, en tot aquest espai de les terres gironines, més d’una obra pública, en el sentit que avui donem a aquestes paraules: la carretera general de França. Aquesta era anomenada camí reial —o camí ral—; tota la resta eren camins veïnals o carretals, sobre la qualitat dels quals no val la pena de parlar.

Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 188

L’Agnès sempre havia estat una dona molt valenta. I forta. S’ho havia carregat tot sempre a l’esquena. Quan anaven a la muntanya, una de les aficions del seu marit, havia d’acabar carregant les motxilles de tots, del marit i dels amics del marit. I així feien el cim. Quan un piló d’estris de muntanya, un marit, uns amics i una tenda de campanya parada avançaven pel camí ral formant una pilota enorme amb potes, tothom sabia que es tractava de les cames de l’Agnès, que els duia a cavall perquè ells no haurien pogut continuar sols.

Mar Bosch Oliveras, Bedlam. Darrere les hores càlides (Barcelona: Empúries, 2013)