Definició
1 En quantitat suficient, tant com cal o en cal.
Ell és prou intel·ligent per a comprendre-ho. No colliu les pomes, encara: no són prou madures. Ja heu jugat prou: ara, a estudiar!
2 Sovint precedit de bé, ben cert que, és clar que.
Jo prou li ho explico, però no m’entén. Prou li han dit que no hi anés tan sovint: ell hi va cada dia. Bé prou que m’interessa.
3 No més.
Prou; no parlis més: ja t’he entès. Ja li’n pots donar, de menjar: mai no dirà prou.
4 Indicant que hom no nega pas el que li diuen, sí, d’acord, bé, cert.
Que ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria.
Etimologia
Del llatí vulgar prōde, ‘profitós’, mena d’adjectiu invariable extret de les formes verbals prōdest, ‘és útil’, del verb prodesse, i prōfĭcit, ‘és profitós, és útil’, del verb proficĕre, interpretades com prode est, prode facit.
Usos
Al diccionari trobem recollides fins a quatre accepcions possibles d’aquest mot, amb unes quantes subaccepcions incloses. De totes les opcions, ens fixarem només en dos sentits concrets:
Teresa Tort, «Prou», dins 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetània, 2019), pàg. 127
Com a interjecció, amb el sentit concret de «Ja basta, no més».
—Prou, no parlis més.
I com a adverbi, amb el sentit de «Sí, certament».
—T’agrada el vi?
—Prou!
A partir dels exemples que dona el mateix diccionari, ens preguntem què deu fer que entenguem el sentit exacte en cadascun d’aquests casos. I tot i que la resposta és òbvia, ens falten elements per a representar-la; es tracta de la diferència en la inflexió d’aquesta paraula, és a dir, en el to com la diem (alt, baix, ascendent, descendent). Prou no és una oració i, en canvi, el to amb què el pronunciem provoca diferències en el sentit que té i en la seua categoria gramatical.Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Blai Bonet, «Gaspar Hauser núm. 2», dins Els fets (1974)
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d’identitat diu d’una persona.Prou que a la cara l’hi tinc ben escrita,
Josep M. de Sagarra, «L’hereu Riera», dins Primer llibre de poemes (1912-1914)
aquesta angúnia d’estar-me tot sol;
prou que ho sabeu, que en ma cambra petita
cauen goteres i es glaça el llençol!
Tema de la setmana
Aquests dies veiem expressions amb ‘prou’… i encara no havíem vist el mot prou! Avui el veiem com a adverbi, algun altre dia el farem rodar com a adjectiu o pronom.