finestró m

Definició

Batent, generalment de fusta, llisa o emplafonada, que es col·loca a les finestres i els balcons per tapar-ne les parts envidriades i evitar el pas de la llum exterior.

El sol entrava per les escletxes dels finestrons.

També: porticó, ventalló

Un finestró també pot ser una finestra molt petita, «per on es pot guaitar, però no repitar-se» (DCVB).

Etimologia

De finestra, del llatí fenĕstra, mateix significat.

Usos

  • Van tancar totes les finestres i tots els finestrons: si entressin espurnes es podria calar foc. Al seu carrer, tan solitari sempre, hi havia criatures que corrien i cridaven. La pila de llenya era molt alta i el marit de la senyora Baixeres, gros i rialler, l’estava encenent quan ells van sortir. Al cel ja es veien resplendors i tot semblava ple de vida. Van passar per davant d’una muntanya de flames.

    Mercè Rodoreda, Aloma (Barcelona: Edicions 62, 1968 [1936])
  • Entenc molt bé que Simenon, quan decidia escriure una novel·la, tanqués tots els finestrons de casa seva, barrant el pas, en ple dia, a la llum de fora, al món de fora. Escrivia sense parar, i —ràpid com era, i tenaç— en tres dies enllestia la novel·la. Aleshores sí que se n’anava als cafès, a la platja, a badar, a viure la realitat exterior.

    Josep M. Espinàs, Una vida articulada (Barcelona: La Campana, 2013)

Tema de la setmana

Diminutius

Temes i etiquetes