El senyor Xammar em confessa que odia les traduccions —ell n’ha viscut durant molt de temps, de les traduccions, entre les quals n’hi havia de tan reeixides com el Doktor Faustus, de Thomas Mann, editat a Buenos Aires— i que només en salvaria una: la que Goethe féu de l’autobiografia de Benvenuto Cellini.

Montserrat Roig, «El senyor Eugeni Xammar, un llop sentimental i escèptic», dins Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 19

Ens va arribar el vostre «Benissanet». Us felicito per aquest llibre. Es un assaig de geografia humana sentimental molt reeixit. N’hauríem de tenir un de semblant per a cada comarca, per a cada ciutat o poble de personalitat marcada.

Carles Riba, carta a Artur Bladé i Desumvila (17-XII-1953), dins Cartes de Carles Riba III: 1953-1959 (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1993), pàg. 99