Ens prenem seriosament els requeriments dels polítics que ocupen càrrecs de direcció i tenen poder de decisió. «Ajudeu-nos amb les vostres observacions crítiques», ens diuen, i quan els critiques ni et llegeixen i si ho fan la resposta és el silenci administratiu, el cove o el desert, que és el seu destí. El de les crítiques, és clar. D’això en saben un niu les entitats constituïdes en fòrum veïnal cansades de predicar en el desert a propòsit de la plaça de Sant Agustí convertida en abocador de deixalles…

«Veus perdudes al desert» (Avui, 21 d’agost del 2000)