escarotar v

Definició

1  Dispersar (la caça, els animals, els ramats, l’aviram, etc.), fent-los formar grups escampats.

Quan va passar el gos corrent, va escarotar tots els coloms.

2  Espantar, avalotar, fer fugir, produir espant, enrenou.

L’amenaça d’inundacions va escarotar tota la comarca.

Usos

  • [1970]  A Elx hi havia una considerable secció del PSV [Partit Socialista Valencià], la major part obrera, animada per Andreu Castillejos. Quan vaig arribar, me’ls vaig trobar que estaven de mala lluna. Pocs dies abans, els havia visitat Ricard Garrido, acompanyat d’un trotskista francès que havia escarotat tot el personal parlant malament de la Unió Soviètica. Per contra, tot el grup estava molt influït per la interessant personalitat d’un jove líder obrer del PC que, tot i ser murcià, entenia perfectament la qüestió nacional.

    Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 54

Temes i etiquetes