Hi havia un tramvia que agafàvem a Ferran el Catòlic i deixàvem a la plaça d’Espanya, i a mitjan camí hi ha el Jesús i Maria, col·legi de xiquetes. Quan les criatures —moixes, cal dir-ho tot— hi pujaven, nosaltres les «arrepretàvem» tant com podíem. Un de Massanassa, que li deien Pastor, i jo, el dia que plovia, ens posàvem les botes. Encabits com hi anàvem, perdíem la noció de l’espai, i en comptes de baixar a la plaça d’Espanya, anàvem a parar a Cánovas. Havíem de tornar a peu, perquè no teníem més quinzets. Sempre, però, hi vam fer un treball d’acostament a l’altre sexe pulcre i honest: dissimulàvem amb les carteres.

Ferran Torrent, Tocant València (Barcelona: Columna, 2001 [1995])

Per la ment del minyó passaren a l’instant les figures odioses dels seus amos Quica i Tadeu; les eternes males estones que li feien passar, sa feréstega gasiveria que no els permetia que al cap de deu anys de treballs durs i enjamai discutits, li pagaren al xic més dels vint-i-tres quinzets setmanals.

Jordi Valor i Serra, «Per la més negra cobdícia», dins Històries casolanes. Narracions alcoianes (Ajuntament d’Alcoi, 2008)