esbalaïdor -a adj

Definició

Que esbalaeix.

esbalair  (v)

Deixar atònit, estupefacte, meravellar.

Va fer un crit que tots els qui el sentiren van esbalair-se.

Etimologia

Del germànic probablement fràncic izblaudjan, corresponent al gòtic blauthjan, ‘anul·lar, abolir’, llatinitzat en esblaudire (català antic esbalausir).

Usos

  • La vida urbana ens ha atrofiat coses que havien estat virtuts essencials de la nostra espècie. Fas unes comprovacions esbalaïdores: pots matar un home, però no sabries escorxar un xai! Jo, plantat tot sol davant la natura i havent de sobreviure per mi mateix, no duraria gens…

    Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 115

Tema de la setmana

en record de Tísner