Definició
Pràctica política o social basada en l’afavoriment de determinades persones, grups, etc. amb protecció econòmica i social o privilegis, com a compensació al suport polític o electoral.
El clientelisme és responsable del mal funcionament de bona part de l’Administració, perquè els caps sovint prefereixen estar envoltats d’empleats fidels en lloc de persones ben preparades.
Usos
Ara, com es podria plantejar un debat social de gran abast amb el bloqueig mediàtic actual, amb l’anèmia política de la hipotètica alternativa i amb els silencis clamorosos d’una gran part dels sectors que haurien de fer oposició cultural, neutralitzats o directament integrats de ple en els circuits del clientelisme més esfereïdor?
Gustau Muñoz, A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (València: Tres i Quatre, 2002)Guanyar seguidors entre els no militants amb l’esquer d’un lloc de treball, se’n deia clientelisme o proselitisme.
Avui, 23 de gener del 1995
Tema de la setmana
Termes relacionats amb la política