Sense sou ni esma el Florenci va capcinejar dies sencers vora el molí xic que s’alçava a tocar del riu. Mirava com passava l’aigua i la vida, però només sabia cap on anava l’aigua. Llançava la gavarrella i, de tant en tant, en treia un peix, tan o més avorrit que ell. Fins que va arribar desembre i les olives de la vinya de cal Semionet es van engreixar de valent. N’hi havia tantes i calien tantes mans per omplir-ne sacs que el van tornar a contractar.

Joan Pinyol, «Pedra foguera» (Regió 7, 4 de desembre del 2021)