ablanir v

Definició

1  Fer tornar bla, estovar.

La calor ablanirà el quitrà.

2  (fig.)  Mitigar, suavitzar, endolcir.

Ablaneix la tristor que li causa la guerra llegint Bertrand Russell.

Usos

  • Com t’enyorava,
    mar! Aquella llum crua
    que s’ablania
    al crepuscle, unes barques
    lentes que van i tornen.

    Com van i tornen,
    com pel mar, per la trista,
    humil, cansada
    memòria, les coses
    que fan créixer la pena.

    «Invocació petita» (Temps de dolor, 1970-1975)

Tema de la setmana

en record de Vicent Andrés Estellés (1924-1993)