Al cap d’uns dies el tinent va tenir un accident arran d’un combat aeri. Enmig del foc creuat, una bala li va fregar l’espatlla esquerra i li va deixar una bona cremada. La sacsejada que havia fet per mirar d’evitar la metralla li va causar una contractura muscular que calia curar ràpidament, així que enmig d’una mar de renecs, el metge de la base va decidir enviar-lo uns quants dies a la Clínica Plató de Barcelona. Allà, hi anaven els nostres pilots quan eren ferits.

Tània Juste, Els anys robats (Barcelona: Columna, 2012)

La Neus va néixer als Guiamets, al Priorat, el 1915. Li volem demanar una entrevista, però pensant en els seus noranta-quatre anys preguntem, primer, si està bé. Ens posem en contacte amb la Fundació Pere Ardiaca, i ells ens remeten a l’Elisenda Belenguer. L’Elisenda és l’autora del llibre Neus Català. Memòria i lluita, i arran de la redacció del llibre és, també, amiga de la Neus. Diu que està la mar de bé. Dinen plegades un dia a la setmana i fem per anar-hi aquest dia.

Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras, Cròniques rurals (Barcelona: Barcino, 2011)