¿Te’n recordes, Lluís, de com caminàvem a gatameus per les teules que sorollaven, tu al davant, després la Trini i jo al darrere? Tantes discussions, tanta feina, tants afanys, tant gatejar per la teulada de la Universitat, tot per aconseguir que els passants, que ho miraven des de la plaça, comentessin estranyats: ¿Què els agafa ara als estudiants? ¿Per què hissen la bandera nord-americana?

Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 143