atupar v

Definició

Donar cops (a algú o a alguna cosa).

Atupar la palla. Atupar un al·lot.

També: tupar

Etimologia

De topar, d’origen onomatopeic, del so top d’un xoc.

Usos

  • Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
    més poderós que el roure, més verd que el taronger,
    conserva de ses fulles l’eterna primavera,
    i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
          com un gegant guerrer.

    Miquel Costa i Llobera, «El pi de Formentor» (1875)

Tema de la setmana

Mots trets del recull 50 poemes per saber de memòria (Ara Llibres, 2010), a cura de Jaume Subirana. 

Enllaços

Temes i etiquetes