parpella f

Definició

Porció de pell movible amb què els vertebrats terrestres poden cobrir o descobrir el globus de l’ull.

En no tenir parpelles, la majoria dels peixos no poden tancar els ulls i per això creiem que no dormen.

Obria i tancava les parpelles perquè li havia entrat una busca a l’ull.

També: palpebra, pipella, parpall, pàrpol, parpre…

Etimologia

Del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.

Usos

  • No pas als déus ni a cap fat demano
    uns altres ulls, sota parpelles noves,
    per mirar-te i que em miris: és a tu
    i a mi, a qui convoco i a qui repto.

    Maria Mercè Marçal, «D’Àrtemis a Diana», dins La germana, l’estrangera (1981-1984)
  • En Xaneta se’ns arrambà tant com pogué, a fi que no perdéssim cap paraula, va mig cloure les parpelles, somrigué per sota el nas amb un aire entre picardiós i beatífic, i, amb una verba seguida, seguida, tot llepant-se de tant en tant els llavis com si se li emmelessin del seu bell dir, va explicar-se de la següent manera…

    Joaquim Ruyra, La parada (1919)

Tema de la setmana

Parts del cos

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes