Anomenem gerundi de posterioritat la forma de gerundi emprada per expressar una acció posterior a la de la frase precedent, i és del tot incorrecte. És el que passa si diem: Li va clavar un mastegot, fent-li molt de mal; el dolor, que és una sensació posterior a la bufa, no pot introduir-se mai amb el gerundi, i per tant haurem de dir: Li va clavar un mastegot, i li va fer molt de mal. El gerundi sí que és correcte quan presenta el mode d’una acció o la manera com la realitzem, per exemple si capgirem la frase anterior i diem: Li va fer molt de mal clavant-li un mastegot; el mastegot no és sinó la manera de fer mal.

Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 109