cadell m

Definició

Petit del gos. Per extensió, cria del llop (que també en podem dir llobató o lloparró), de l’ós, del lleó i d’altres animals mamífers.

La gossa va travessar el carrer seguida dels seus tres cadells.

També es pot usar com a adjectiu: Un gos cadell. El lleó cadell es va escapar de la gàbia.

Com un cadell: enjogassat.

Etimologia

Del llatí catellus, ‘cria de quadrúpede’, després, especialment, ‘cadell, menut del gos’, per la relació que els romans hi veieren amb el mot canis, ‘gos’.

Usos

  • Així que va arribar a les primeres cases d’Ainet, la dona va sentir darrere seu: xof, xof xof. Ella que es gira i veu una óssa descomunal a poques passes. Llavors, la dona hi va caure: aquella bestiola que havia recollit al bosc no era un gosset sinó un cadell d’ós. De manera que l’óssa li havia seguit el rastre des del bosc, ensumant el tuf del seu fillet… Sense pensar-s’hi gaire, la dona va deixar el cadell a terra i va córrer cap a casa.

    Pep Coll, «Un parell de pernades», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993]), pàg. 43
  • De suposats motius per a l’abandó, se’n donen de tots colors: que, de cop, el cadell s’ha fet gros i el pis ha quedat petit, que trenca coses o dóna feina, que fa pipí, que és vell o malalt, que ja no tinc temps, que arriben les vacances o que què vols que faci de la cadellada de la meva «Cuqui»…

    Núria Cadenes, «Vida de gos» (El Temps, 18 de febrer del 2003)

Tema de la setmana

Cadells i altres cries d’animals

Enllaços

Temes i etiquetes