Definició
1 En certes festes, cursa a peu o a cavall i altres jocs populars per a guanyar algun premi.
El darrer dia de la festa major faran cóssos.
2 Solar o pati de forma rectangular i d’uns cinc metres d’amplada.
Una casa d’un cós i mig.
3 Forat d’una agulla de cosir pel qual es passa el fil.
Però dona, ¿no veus que eixe fil tan gros no passa pel cós de l’agulla?
Etimologia
Reducció per assimilació de l’antic cors, del llatí cursus, ‘curs, acció de córrer’.
Usos
Era un dia d’estiu i un grup d’amics, seguint un programa no traçat però estricte, després d’un parell d’hores d’entrenar-nos per al cós de la festa anàrem a dessuar-nos a l’ombra resinosa de la plaça de l’església, des d’on, cap al sud, es contemplava una extensió aleshores inabastable de camps, aquelles setmanes encatifats de rostoll.
Guillem Frontera, La mort i la pluja (Barcelona: Proa, 2008), pàg. 218Les cases han canviat poc. Les dels senyors, o dels qui anomenaven així, són indici d’un magre benestar que es basava en uns curts guanys aconseguits amb molt treball i pocs escrúpols a Amèrica. Les construccions ocupen un o dos cóssos, una mesura de superfície normativa per a nosaltres. Les cases dels pescadors i els menestrals són més petites i boniques.
Salvador Espriu, «El doctor Rip» (1931-1978)I els rics ja tenen també la seua creu… i els seus perills, puix ja se sap que «més costa entrar un ric en el cel que passar un camell pel cós d’una agulla».
Enric Valor, Sense la terra promesa (1980)
Tema de la setmana
Monosíl·labs que fins ara duien accent diacrític