Definició
Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll, per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.
El passeig de l’Escullera de la Barceloneta es va construir per a protegir la zona dels temporals.
Etimologia
D’escull, del llatí vulgar scŏclu, variant de scŏpŭlus, i aquest, del grec skópelos [σκόπελος], mateix significat.
Usos
Gabriel va entropessar en les primeres roques i va caure entremig, invisible ja entre la remor fosca de l’aigua, i vam anar a buscar-lo baixant a poc a poc per l’escullera, gairebé a les palpentes, aferrant-nos de peus i de mans i mirant en cada racó de negror entre les roques.
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)L’endemà Praxinoa, dormilega, no vingué amb la colla que anàrem a rentar l’estàtua d’Adonis entre les ones del mar, a l’escullera. Jo sí que hi vaig anar, acompanyada de Bombica, que m’esperà, mentre, segons el ritual, nosaltres ens deixàrem la cabellera a lloure, ens descenyírem les túniques i amb el cos mig nu vam purificar Adonis entonant els nostres cants.
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1995)
Tema de la setmana
Mots derivats d’accidents geogràfics