Definició
Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones.
El capellà de la presó. Capellà de l’exèrcit. El capellà de les monges del Carme. Estudia per capellà.
Etimologia
Del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general. Més mots de la mateixa família són capa, capell, capella, capelleta, capellanada, capellanejar, capot i caputxa.
Usos
La primera a reaccionar va ser la mare. Ho tenia claríssim. De cap de les maneres un fill seu tan petit havia de marxar de casa i menys per fer-se capellà. A més, va afegir, a la família Alibek ja hi havia un precedent. Feia molts anys, un parent del pare havia anat al seminari i l’havia abandonat al cap de poc. Els homes Alibek, en paraules de la mare, no servien per ser capellans. Els meus germans, tots els que tenien l’edat i el dret d’opinar, van mostrar-se unànimement contraris a la meva decisió.
Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010), pàg. 66M’ho han contat i m’ha fet gràcia: un capellà, per consolar una velleta que s’està morint, li diu que al cel es trobarà d’allò més bé. I ella li respon: «Ai, senyor rector, res com trobar-se a casa».
Josep Iborra, Breviari d’un bizantí (Tarragona: Arola, 2007), pàg. 172
Tema de la setmana
Clergues