Monsignor Carlo Egger, el cap llatinista del papa de Roma, un venerable prevere de 83 anys, acaba de publicar un Lexicon recentis Latinatis precisament per contradir Espriu i fer que el llatí, una llengua morta que l’Església catòlica va rematar cap als anys seixanta, si no m’erro, sigui una llengua gens solemnial, ans per a l’ús quotidià. Tant de cada dia que puguem emprar el telephonium cellullare o anar cap a l’aeronavium portus per a un viatge o a la taberna Macdonaldiana per a una hamburguesa.

Marta Pessarrodona, «Sui ipsius nudator» (Avui, gener del 1998)

Una vegada, el papa de Roma es va deixar caure a la festa major de Vilacalm dels Alzinellons, que tenia la fama, merescuda, de ser la més lluïda de tota la seva comarcada. No cal dir que va assistir devotament, com un fidel més, a la missa major, oficiada per tres preveres i presidida per les digníssimes autoritats amb l’alcalde al davant vestit impecablement, i empunyant la vara, signe de la seva autoritat.

Albert Jané, Calidoscopi informal (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017), pàg. 927