Definició
1 Una cosa, descansar sobre un suport.
Posa l’escala que recolzi a la paret.
La volta recolza sobre els dos murs laterals.
(per extensió) La seva tesi recolzava en un error de plantejament.
2 Posar una cosa de manera que recolzi o descansi sobre un suport.
L’escala, no cal que l’aguantis tu: pots recolzar-la a la paret.
3 Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l’esquena, etc., sobre un suport.
Em vaig recolzar d’esquena en un arbre.
Etimologia
Del llatí recubitare, mateix significat, enllaçat amb cŭbĭtus, ‘colze’, i freqüentatiu de recubare ‘jeure inclinat’.
Usos
En el verb recolzar intervenen sempre dos agents, o dos factors: un que aguanta i l’altre que descansa. Si dic: «Estic baldat, espera que em recolzo a la paret», qui aguanta és la paret, i qui descansa sóc jo, i per això hi afegeixo un pronom feble de primera persona. A la paret també hi puc recolzar una escala, i per això diré que la recolzo, on la paret torna a ser l’element que sosté o dóna suport.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 247Josep Balari i Mn. Alcover es lliuraren a la lingüística amb fervor, però llur obra acabà essencialment en un fracàs, un fracàs certament molt erudit, però aquesta erudició, que a casa nostra no podia recolzar en una tradició filològica i lingüística, va ser per a ells més un llast que no un guiatge, per tal com en ells no anava acompanyada d’una dosi igual d’esperit crític.
Joan Coromines, «Els mestres recordats. Pompeu Fabra (1868-1948)», dins Lleures i converses d’un filòleg (Barcelona: Club Editor, 1971)
Tema de la setmana
Verbs derivats de parts del cos