Definició
1 Gris fosc tirant a negre; fosc en general.
Enmig de la nit bruna.
2 De color terrós fosc amb un matís rogenc, marronós.
La closca del coco és bruna i molt dura.
3 Que té el cabell fosc i la pell rica en pigment.
Té la pell bruna, però els cabells rossos.
Etimologia
Del germànic fràncic brun, mateix significat; emparentat amb l’alemany braun, anglès brown (en anglès antic brūn), neerlandès bruin.
Usos
Jaume Salvanyà, 1001 curiositats del català (Barcelona: L’Arca, 2018), pàg. 103
Sembla que la veritable lletra de la cançó infantil no és amb pruna, sinó amb bruna: «La lluna, la bruna, vestida de dol. Son pare la crida, sa mare no ho vol.» La lluna nova se situa entre el sol i la Terra, i és l’època del mes en què no la veiem o la veiem fosca, negra (= bruna, vestida de dol). El sol és el pare que la crida per il·luminar-li la cara, però la lluna està en una fase en què la Terra, que és la mare, no ho permet. A mesura que es fa lluna creixent, però, va quedant il·luminada, i quan és lluna plena ja li veiem la cara sencera. La pruna, doncs, és un fenomen d’etimologia popular: com que bruna és una paraula poc usada per molta gent, ha acabat derivant en una altra de més coneguda amb la qual té una semblança de so.
Tema de la setmana
1001 curiositats del català, de Jaume Salvanyà, per a (re)descobrir tot el que cal saber sobre la llengua