Definició
Menjar poquet i amb poca gana.
El xiquet ja està milloret, ja ha menjussat una miqueta.
També: menjotejar, menjucar, menjuquejar
Etimologia
De menjussa, ‘menjar mal preparat, menja poc gustosa’, de menjar, del llatí vulgar mandĭcare, clàssic manducare, mateix significat, verb popular derivat de mandūcus ‘fartaner, golafre; ogre’, derivat, al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’.
Usos
—T’han dit si t’assegurarien?
Toni Cucarella, «La llei de l’embut» (Tossal, núm. 0, 1999)
—Si arribe a preguntar això m’haurien despatxat a puntellons.
Però no les tinc totes. De fet, el justificant de l’INEM me l’han reomplit com si m’hagueren rebutjat.
Van romandre callats. Ell a penes havia menjussat un parell de cullerades d’arròs. Son pare va xarrupar diverses vegades la tasseta de timó, i al final va dir:
—Me’n vaig a acabar d’arreglar les caderneres.Allà sos pares es calmaren; sa mare, esperitada d’aspecte, es posà a menjussar una mica més i anà molt lentament recobrant-se, però amb intermitències de llàgrimes i nous decaïments.
Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)
Tema de la setmana
Verbs amb -ussar