Definició
1 Copular (col·loquial, vulgar).
2 Fotre. Segons Joaquim Pomares (Diccionari del català popular i d’argot), «a les comarques gironines substitueix el verb fotre en la majoria de les accepcions»: M’has ben cardat! Carda el camp! Et cardaré un mastegot que veuràs.
Etimologia
De card, del llatí cardus, mateix significat. Originàriament cardar és o era ‘sotmetre (una fibra tèxtil) a l’acció de la carda’, i la carda era un raspall o estri per a pentinar les floques de cotó i de llana. Els uns tenen la fama i els altres carden la llana
Usos
«Qui no carda a Olot no carda enlloc» és una frase que ha fet fortuna: potser per això més d’un ciutadà està convençut que aquest verb és privatiu de la capital de la Garrotxa. I, no obstant, el fan servir els escriptors més barcelonins de la literatura recent, llavors moderns i ara vintage, com Terenci Moix a Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe («Que ben cardada vas, nena») i Montserrat Roig a L’òpera quotidiana («L’única veu que m’era amiga era la de la Janis Joplin, sobretot quan diu allò que ha cardat amb cinquanta homes i que no n’hi ha cap que li faci companyia»). També la reivindica el barceloní Pau Vidal a 100 paraules per salvar. Afegim-hi que el grup de rock Karda Fàstic era de Vic, i que l’any 2005 l’editorial barcelonina Empúries va traduir el recull de relats de Charles Bukowski titulat The Fuck Machine amb el títol La màquina de cardar.
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage (Barcelona: Empúries, 2020), pàg. 44
Tema de la setmana
Tanquem la setmana dedicada a mots i passatges de Memòria vintage de Vicenç Pagès Jordà i escurem l’arreplec de virolla, que acaba dilluns! Ja heu triat quin llibre voleu a canvi del vostre donatiu? Moltes gràcies a tots els mecenes virolladors per contribuir al mecenatge de RodaMots!