La presència de Glòria va caure com una bomba. Però al cap de pocs dies, com que la xica era tan endreçada i tan servicial, s’hi van acostumar.

    —No sols galleja, sinó que sap molt bé el que es fa: primer s’ha menjat l’enteniment del pobre Josep, i ara s’ha buscat el seu propi servici. D’ací a un any, en esta casa no es mourà un fil que no siga per voluntat d’ella.

Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983]), pàg. 230

El bou passejava segur, dominant els carrers i les places, o es quedava quiet i esperava. Els experts, els prudents i els vells que n’han vist tants, sabien que era l’hora del perill real. L’hora que el bou esperarà la provocació sense reaccionar aparentment, esperarà que s’acosti el xicot ja mig embriac o l’adolescent que vol gallejar, que vol exhibir-se i es confia davant la immobilitat traïdora de l’animal.

Joan F. Mira, El bou de foc (València: Tres i Quatre, 1974)