Definició
Compensar l’esforç.
Anar de rebaixes, de vegades paga la pena.
No paga la pena collir aquesta fruita tarada; no val res.
També: valer la pena; sortir a compte
Usos
¿Quin record enyores
en meitat de la nit i la pluja,
de la suau música de cambra?
¿Quin cos que vas estimar més que cap altre,
quina presència, quin cor que t’estimava,
quins ulls amb tot el teu món dins d’ells?Saps ara que només per aquells instants
Gaspar Jaén, «Remembrança», dins Del temps present (1998)
en la seua companyia
ha pagat la pena viure,
per aquella alegria que habitava,
entre insomnis i dubtes,
el teu temps solitari,
per aquelles nits d’estiu, de desig i d’absència,
resplendents, lluminoses.El plaer de néixer
Glòria Julià, Clandestima (Palma: Capaltard, 2006)
no és néixer de plaer.
Ningú no neix, et neixen.
No mors, et moren.
Si creixes, és perquè en tens ganes.
Si et creixen, ja l’has feta.
A poc a poc, tira tira,
—paraula de padrí—,
fins que arribis als trenta
i paguis l’entrada al parc
d’atraccions.
Pugis a la muntanya d’USA
i s’encongeixi el món,
o els ulls s’engrandeixin.
I et donin d’alta a la seguretat social.
La IL·LUMINACIÓ: paga la pena, per arribar aquí?
És en aquest punt que et moren, quan entres a la consulta
del psicòleg.
És clar que no paga la pena,
per arribar al psicòleg.
Què et pensaves?
No pugis a la muntanya
si no és feta de terra, pedra i vent.
No paguis l’entrada, no acotis el cap.
Més enllà del gust que passis de viure
no hi vulguis arribar.
Per desnéixer amb gust,
per cantar un JOC FORA.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis amb versos
Només molt recentment m’he topat amb l’expressió “pagar la pena”. Sempre havia sentit dir com a equivalents “valer la pena” o “pagar-ho” (‘en expressions com ‘no ho paga’). No he sabut trobar “pagar la pena” a l’Alcover-Moll, que sí que registra “valer la pena” (s.v. pena) i “pagar-ho” (s.v. pagar, 2. fig. e) absol.
Pens que aquest modisme és el resultat d’un encreuament dels altres dos creat de fa poc. Notem que els dos testimonis que oferiu per il·lustrar-lo són d’autors moderníssims, que, dit sia amb respecte, són massa primerencs perquè els considerem autoritats en l’idioma.