Definició
Avi, àvia; vell, vella.
El meu padrí viu a Sorre, però té l’hort a Altron.
A la tarda els padrins del poble es troben per jugar a cartes.
Naturalment, padrí té el sentit primer de ‘Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares’ i, per extensió, ‘Persona que protegeix algú en les seves pretensions, en els seus propòsits, etc.’
Etimologia
Del llatí vulgar patrinus, mateix significat, derivat de pater, -tris, ‘pare’.
Usos
Em refereixo als qui, al Diccionari català-valencià-balear, ocupen les accepcions 3 i 5 de l’entrada corresponent: avi, àvia, i persona vella (que, si fos ara, se’n diria de la tercera edat). I dic això arran de la comentadíssima notícia de la campanya que ha engegat l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès amb el suggeridor eslògan «Apadrina una paraula». Una iniciativa sens dubte carregada de bona voluntat: «apadrinar paraules en vies d’extinció o rescatar del desús el terme exacte que les designa, paraules obsolescents». Doncs bé, si aquest és el propòsit, trobo que faríem més via apadrinant una padrina.
Marta Rojals, «Apadrina una padrina», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra Llibres, 2015), pàg. 185
Una padrina estàndard, que no ens la cal anar a buscar gaire lluny, ens pot aportar, no una paraula, no: cent mil. Per a obtenir-ne una bona collita, les instruccions són les següents: Padrina, torni’m a explicar allò de la pedregada. I llavors agafarem un sac, que tindrem ben plegat a la butxaca, i l’hi pararem al davant un pic badi boca…L’altre problema que tenen els sense sostre vinguts d’altres països és que són uns desarrelats. Si fossin com els catalans de sempre, que qui no té un pare pensionista té una padrina jubilada, no se’ls notaria tant, que no tenen casa. Potser els tocaria dormir en un sofà o en un plegatín al menjador o haurien de compartir habitació amb els fills de la cunyada, però almenys l’ajuntament no els hauria d’anar a treure d’aquestes naus de Déu ni els vindrien a fotografiar els diaris.
Marta Rojals, «Encara sort», dins No ens calia estudiar tant, pàg. 57
Tema de la setmana
No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals
Personalment tinc la teoria que en aquells territoris on el mot padrí/na també defineix als àvis/es és per què tradicionalment, i de forma habitual, també devien fer de padrins de bateig… i amb el temps doncs avi/àvia i padrí/ina van esdevenir el mateix.
Però és una opinió que no he pogut contrastar mai.
És tal i com dius, Òscar.
En principi, els padrins tenen per missió encarregar-se dels fillols si el pare i la mare vénen a mancar. Per tant, no sembla gaire adequat de confiar als avis la cura dels néts.
A Mallorca, per distingir, de l’avi i l’àvia en diem “els padrins vells”, i dels padrins “padrins joves o padrins de fonts”.
A Menorca diuen “un l’avi”.
De tota manera, quan jo escric formalment, empr sempre “avi” i “àvia”.
Absolutament d’acord amb la hipòtesi de l’Òscar Solans.
La padrina de bateig de ma mare era la seua àvia paternal.
I el seu padrí de bateig, era el seu avi maternal.
Molt interessants tots els enllaços que heu anat posant aquesta setmana als articles de la Marta Rojals. Fan de bon llegir i inviten a reflexionar. Un llibre que promet.
A Perpinyà, à més de padrí i padrina, també tenim una altra manera per designar els avis:
granet, graneta: avi, àvia i, més generalment, persona de la tercera edat.
Exemples:
“Farem ballar de puntetes la graneta amb el padrí.” Carles Grandó
“La graneta tiona el foc.” Josep Sebastià Pons
Probablement de “gran” amb el sufix afectiu “et”.
En alguerès també es fa servir el diminutiu ‘granet -eta’ ( = ‘grandet -eta’) de ‘gran’: “Qui graneta, la minyona!”.
Moltes gràcies!!
Anar a ca la iaia és molt falaguer per un infant, sap que li darà alguna llaminadura ni que sigui d’amagat; en canvi veure la padrina és tota una altra cosa. Quan de petit un oncle o un altre adult em deia “vine, que veuràs la padrina” sempre em passava el mateix: m’agafaven pel cap, una mà a cada orella, i m’alçaven a pes. Es veu que els divertia.
A Ontinyent coneixem i usem perfectament la paraula ‘padrí’:
-Persona que assisteix a qui rep el sagrament del baptisme, de confirmaicó, de boda.
-Persona que presenta i acompanya a qui rep un honor, un grau acadèmic, un títol o un càrrec important.
I en fraseologia:
-Tindre un bon padrí.
-Qui no té padrins no el bategen.