Definició
Avi, Ã via; vell, vella.
El meu padrà viu a Sorre, però té l’hort a Altron.
A la tarda els padrins del poble es troben per jugar a cartes.
Naturalment, padrà té el sentit primer de ‘Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares’ i, per extensió, ‘Persona que protegeix algú en les seves pretensions, en els seus propòsits, etc.’
Etimologia
Del llatà vulgar patrinus, mateix significat, derivat de pater, -tris, ‘pare’.
Usos
Em refereixo als qui, al Diccionari català -valencià -balear, ocupen les accepcions 3 i 5 de l’entrada corresponent: avi, à via, i persona vella (que, si fos ara, se’n diria de la tercera edat). I dic això arran de la comentadÃssima notÃcia de la campanya que ha engegat l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès amb el suggeridor eslògan «Apadrina una paraula». Una iniciativa sens dubte carregada de bona voluntat: «apadrinar paraules en vies d’extinció o rescatar del desús el terme exacte que les designa, paraules obsolescents». Doncs bé, si aquest és el propòsit, trobo que farÃem més via apadrinant una padrina.
Marta Rojals, «Apadrina una padrina», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra Llibres, 2015), pà g. 185
   Una padrina està ndard, que no ens la cal anar a buscar gaire lluny, ens pot aportar, no una paraula, no: cent mil. Per a obtenir-ne una bona collita, les instruccions són les següents: Padrina, torni’m a explicar allò de la pedregada. I llavors agafarem un sac, que tindrem ben plegat a la butxaca, i l’hi pararem al davant un pic badi boca…L’altre problema que tenen els sense sostre vinguts d’altres països és que són uns desarrelats. Si fossin com els catalans de sempre, que qui no té un pare pensionista té una padrina jubilada, no se’ls notaria tant, que no tenen casa. Potser els tocaria dormir en un sofà o en un plegatÃn al menjador o haurien de compartir habitació amb els fills de la cunyada, però almenys l’ajuntament no els hauria d’anar a treure d’aquestes naus de Déu ni els vindrien a fotografiar els diaris.
Marta Rojals, «Encara sort», dins No ens calia estudiar tant, pà g. 57
Tema de la setmana
No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals
Personalment tinc la teoria que en aquells territoris on el mot padrÃ/na també defineix als à vis/es és per què tradicionalment, i de forma habitual, també devien fer de padrins de bateig… i amb el temps doncs avi/à via i padrÃ/ina van esdevenir el mateix.
Però és una opinió que no he pogut contrastar mai.
És tal i com dius, Òscar.
En principi, els padrins tenen per missió encarregar-se dels fillols si el pare i la mare vénen a mancar. Per tant, no sembla gaire adequat de confiar als avis la cura dels néts.
A Mallorca, per distingir, de l’avi i l’Ã via en diem “els padrins vells”, i dels padrins “padrins joves o padrins de fonts”.
A Menorca diuen “un l’avi”.
De tota manera, quan jo escric formalment, empr sempre “avi” i “Ã via”.
Absolutament d’acord amb la hipòtesi de l’Ã’scar Solans.
La padrina de bateig de ma mare era la seua à via paternal.
I el seu padrà de bateig, era el seu avi maternal.
Molt interessants tots els enllaços que heu anat posant aquesta setmana als articles de la Marta Rojals. Fan de bon llegir i inviten a reflexionar. Un llibre que promet.
A Perpinyà , à més de padrà i padrina, també tenim una altra manera per designar els avis:
granet, graneta: avi, à via i, més generalment, persona de la tercera edat.
Exemples:
“Farem ballar de puntetes la graneta amb el padrÃ.” Carles Grandó
“La graneta tiona el foc.” Josep Sebastià Pons
Probablement de “gran” amb el sufix afectiu “et”.
En alguerès també es fa servir el diminutiu ‘granet -eta’ ( = ‘grandet -eta’) de ‘gran’: “Qui graneta, la minyona!”.
Moltes grà cies!!
Anar a ca la iaia és molt falaguer per un infant, sap que li darà alguna llaminadura ni que sigui d’amagat; en canvi veure la padrina és tota una altra cosa. Quan de petit un oncle o un altre adult em deia “vine, que veurà s la padrina” sempre em passava el mateix: m’agafaven pel cap, una mà a cada orella, i m’alçaven a pes. Es veu que els divertia.
A Ontinyent coneixem i usem perfectament la paraula ‘padrÃ’:
-Persona que assisteix a qui rep el sagrament del baptisme, de confirmaicó, de boda.
-Persona que presenta i acompanya a qui rep un honor, un grau acadèmic, un tÃtol o un cà rrec important.
I en fraseologia:
-Tindre un bon padrÃ.
-Qui no té padrins no el bategen.