Definició
Eufemisme per hòstia. A banda del clàssic ostres!, també tenim òndia!, ospa! i òstima!
Usos
Amb tant d’esvalot, els nois no es van adonar que per la punta del camí s’acostava un noiet molt ben plantat. Era en Pep, el més gran de la colla. Aquella tarda no havia anat gaire bé i feia cara de pomes agres. En arribar, va clavar un cop a una pedra, tot remugant:
La Colla Pessigolla vol salvar el mercat (Barcelona: Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, 2008)
—Os pedrer! Si haguéssim venut una mica més…
—Ei, Pep! Com va? Què fas per aquí tan d’hora? —li va preguntar la Laia—. Fas mala cara. Que ha passat alguna cosa al mercat?
—Doncs sí, avui quasi no ha vingut ningú i cada cop és pitjor. Des que van obrir aquell supermercat als afores del poble, la gent ha deixat de venir a comprar al mercat.a recer si pot ser
Joan Josep Camacho Grau, «Ritual» (Barcelona Review, juliol-agost 2008)
de la mala òstia de tot déu
i la cicuta de la disputa per un no-re
que no són hores casom l’os pedrer
entro al bar xarrup
i abans de treure’m els guants i el barret
ja m’he fotut un cafè
amb el sòlit pòsit de regal
gola avall
Tema de la setmana
Eufemismes
El tenia ben oblidat. De petit l’havia sentit moltes vegades, era una interjecció molt corrent. Amb l’empobriment del llenguatge ens hem quedat amb “hòstia” que jo no goso pronunciar mai. Tornaré a recuperar aquesta interjecció d’admiració “l’os pedrer!!!”
Ara fa temps que no ho dic però, quan jugava a tennis i fallava una pilota, solia dir “càgum l’ospadré” (literal). La cosa curiosa és que un company que jugava amb mi i que era alemany s’hi va acostumar i tot sovint, en les mateixes circumstàncies, deia OSPIDRÍ. Quan el vaig tornar a veure, al cap de gairebé 30 anys, encara se’n recordava perquè deia que sonava molt bé.