Definició
1 Aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o l’olor que hi ha en l’ambient.
Ol, ol el dinar i voràs quina oloreta més bona que fa.
«Els valencians emprem per a definir el concepte especificat els mots oldre i olorar. L’últim conserva, en alguns llocs, la pronúncia arcaica ‘aulorar’» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).
2 Fer olor.
Que bé que ol el pa acabadet de coure!
Etimologia
Del llatí olere, ‘fer olor’. «En català sembla haver caigut en desús ja en el segle XVI, amb l’excepció del parlar de València, en el qual ha continuat fins avui al costat d’olorar» (J. Coromines).
Usos
La major, fins que no va complir els sis anys, va resultar ser molt malmenjadora, tant, que amb poc més de dos anyets vaig pensar que la perdríem de prima que estava…, i en acabant li va agarrar la ramalada de no poder vore la carn ni en pintura, però —gràcies a Déu!— també li va pegar per rosegar formatge, i una cosa per l’altra… La mitjana, al contrari, el que no podia ni pot oldre és la verdura, llevat de les carxofes i els pebres, i l’havia d’alimentar a base d’arròs i de pa amb companatge…
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)Puja l’olor dels horts, endevine victòries
Vicent Andrés Estellés, «Escrit a Cannes», dins Obra completa 7 (València: Tres i Quatre, 1982)
de gesmils i magnòlies, ol secreta la terra,
la cabellera negra, sexual, de la terra,
una remor d’una tanda perduda.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb l’olfacte