Definició
Nom de diverses plantes espinoses, que en unes regions es dóna a la Centaurea calcitrapa, en altres a l’Ononis spinosa, en altres al Tribulus terrestris. (Vegeu-ne imatges als enllaços de baix.)
També: abriülls, obrelsulls
Etimologia
Del llatí aperi oculos, ‘obre els ulls’ (advertiment, de primer, al qui segava en terreny cobert d’obriülls perquè se’n guardés i després nom de la planta).
Usos
Assistim a un canvi climàtic, de conseqüències més o menys imprevisibles (però que de segur que seran catastròfiques), sense una opinió pública formada i crítica. Ho pensava mentre discutia amb uns companys botànics sobre les causes de l’expansió de l’obriülls (Tribulus terrestris) pels camps de l’interior valencià. Aquesta planta, rèptil (postrada, diuen els botànics), és termòfila, i acostuma a no abandonar la primera línia litoral. Però el canvi de clima ha beneficiat la seua expansió i de sobte s’ha convertit en una autèntica plaga per als cultius valencians. Al seu ràpid creixement (encatifant el camp amb mates esponeroses d’un parell de metres), s’uneix el fet de tindre les llavors en unes espines agudes i vulnerants, dolorosíssimes per a qui la trepitja sense protecció, d’on sembla que prové el nom d’obriülls («perquè si la xafes et punxa i t’obre els ulls», ens explica Joan Pellicer). En alguns llocs també rep l’eloqüent nom d’afrontacavadors.
Martí Domínguez, «La lliçó punyent de l’obriülls» (El Temps, 4 d’octubre del 2005)
Tema de la setmana
Flors