L’endemà a la vesprada, a mesura que s’apropava l’hora del ball, Núria estava més i més nerviosa. No sabia on pondre. Pensà de pegar a fugir, anar-se’n al riu o a les eres, o amagar-se al porxo, però vora les sis hi anà la seua amiga Roser a buscar-la, i aleshores sí que ja no tingué escapatòria. Venia tota mudada, amb les galtes lluents de coloret i els llavis pintats.

Joaquim Espinós, Ombres en el riu (Picanya: Edicions del Bullent, 1995)

El cas és que fa una setmana han posat un segon senyal, nou, en este cas no amb imatge sinó amb un text en anglès i en alemany. Saps què diu en alemany? Fotografieren verboten (prohibit fotografiar). Sorpresa, oi? I què diu en anglès? Esta sí que és bona: Please don’t use a flash (per favor, no utilitzeu el flaix). És a dir: que permet de prendre fotos o almenys no en diu res. S’obri la veda. Ja pots imaginar-te com està el custodi, que fa dos setmanes que no dorm l’home. No sap on pondre, ara remugant, ara no. Que si li parles en alemany, la foto està censurada; que si li parles en anglès, permesa; que si la fas amb flaix, et mossega; que si no entens ni l’anglès ni l’alemany, entra en xoc.

Jordi Orts, «El ‘Verboten’ i els caps quadrats», al seu blog Quadern de Jordi Orts, 22 d’octubre del 2014