desficiós -osa adj

Definició

Que provoca desfici; que té desfici.

El malalt ha passat la nit molt desficiós.

desfici   m

Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent.

Etimologia

Del llatí defectio, -ōnis ‘abatiment, feblesa’, que donà l’antic defeci, després desfeci per influx de desfer i canvi de e en i per metafonia de la darrera i.

Usos

  • No era pas estrany que la llarga malaltia [de Verdaguer] em tingués desficiós, amb totes les coses tenebroses que al voltant d’ell corrien per Barcelona i que jo sentia contar al meu pare. Des que començà el mes de juny, entre els exàmens, que ja ens venien al damunt, i mossèn Cinto, que ja s’anava morint, vaig passar un gran neguit.

    Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 176

Tema de la setmana

L’enterrament de Jacint Verdaguer (1902)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a cau d’orellarúfol -a