Vingué la collita de les pomes. L’hort de Villa Rosset en tenia tantes que no donàvem l’abast. N’hi havia unes de petites i roges, i unes altres de verdes, unes de grosses com melons, de suaus matisos rosa, groc i verd, que la meva mare guardava curosament en el celler per als dies de festa. A les cases del poble feien melmelades i sidra. Un dia anàrem tots a l’hort a omplir sacs de pomes per a la sidra de Monsieur le Curé, que era amic dels refugiats.

Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 104