Definició
No tenir res per a menjar.
Fa molt de temps que no bufa cullera.
Era un pobre home que passava molts dies sense bufar cullera.
Després de pagar el lloguer no ens queden diners ni per bufar cullera.
Etimologia de cullera
Del llatí cochlearia, mateix significat, plural del neutre clàssic cochlear, derivat de cochlea, ‘cargol, petxina’.
Usos
La denominació «pa i ceba» que hom donava als antics murcians no deixava de tenir el seu enginy, com en tenen totes les dites d’inspiració popular. Encara en va tenir més una altra que encara ara sentim aplicar indistintament a qualsevol desgraciat mort de gana: «No heu bufat mai cullera», i que aleshores s’aplicava al murcià volent-li dir que a la seva terra no havia menjat mai calent, que no havia hagut de bufar mai la cullera (per tal de refredar el menjar abans de posar-se’l a la boca) fins que va arribar a Catalunya. En això hi havia bona part de veritat, perquè venien de pobles miserables on molts dies no es menjava.
Francesc Candel, Els altres catalans (edició no censurada) (Barcelona: Edicions 62, 2010 [1964])Així passàvem les matinades, ella netejant i jo polint les ganivetes, els tallants i els trinxets. No parava de cantar i riure, «la seva veu com font en nit callada…», diu en Joan Maragall. I això que a casa seva la passaven magra, no bufaven cullera, com aquell qui diu. Vivien al Carmel, i la Maria tenia un germà que no feia més que entrar i sortir de la presó.
Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (1982)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de CD1M relacionats amb el menjar. La frase feta d’avui és una proposta de Toni Birba Fonts, de Campdevànol (Ripollès), i Josep Fontcuberta.