Definició
De cap manera; expressió que indica molt de distanciament respecte de la significació del predicat que complementa.
El noi gran ni de bon tros menja tant com el petit.
No és tan bo aquest pastís com el que vas fer l’altre dia, ni de bon tros.
Etimologia de tros
D’origen incert, potser del llatí thyrsus, i aquest, del grec thýrsos [θύρσος], ‘tija’; hi degué influir fonèticament el català trossar, ‘arromangar; embolicar’, del llatí tŏrsus, participi de tŏrquēre, ‘torçar’, i destrossar; el significat de ‘tija’ s’estengué al de tros de qualsevol cosa. Vegeu-ne més informació a l’escreix
Usos
L’estil no és, ni de bon tros, un ornament, com pensa molta gent; no és ni tan sols una qüestió de tècnica. És —com el color en els pintors— una qualitat de la visió, la revelació de l’univers particular que cadascun de nosaltres veu i que els altres no poden veure. El plaer que un artista ens proporciona és el de permetre’ns conèixer un univers més.
Marcel Proust citat per Jaume Cabré a La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 142Per als valencians mateixos, la guerra [de Successió] perduda significà sobretot el final de l’existència política del país. La guerra guanyada —guanyada pels austriacistes— hauria significat sense dubte la continuïtat d’aquella existència, i probablement la seua adaptació i renovació. Perquè l’opció entre Carles d’Àustria i Felip de Borbó no era tan sols, ni de bon tros, una qüestió purament de drets dinàstics, sinó entre dos models diferents —explícits o implícits— per al futur de la monarquia hispànica.
Joan F. Mira, Almansa 1707. Després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pàg. 59
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis
La meva padrina, que era de Camarasa, feia servir “trossar” per “cordar”, no ho he sentit a ningú més!
Nosaltres, a Elna, trossem els mainatjons (= bolquem els nadons). I dels infants que encara porten la trossa ne diem “mainatges a la trossa”.
Carles Riba, en la traducció de la Odissea:
Diu [el porquer Eumenos] i amb el cenyidor bruscament es trossa la túnica i es dirigeix cap als solls, on l’estirp dels garrins és tancada … (Odissea Cant XIV)
Al nostre poble també es deia trossar les sabates, la samarreta, el jersei etc. Actualment només fan servir aquest mot els padrins.