Un grup de gent negreja davant nostre, al mig de la carretera, entre la doble renglera de cases. El Pertús! És la frontera. […] Quan som més a prop comprovem que els soldats són negres —exactament de color de xocolata—, amb el fes vermell i el capot de color d’oli. Heu-vos aquí alguns batallons d’aquesta tropa, i no ens sorprèn la troballa. […] Gràcies, una vegada més, als bons oficis de Bosch Gimpera, fem el pas de la ratlla sense destorbs. Davant de nosaltres la cadena cau, el cordó de senegalesos s’obre pel mig com els dos batents d’una porta, i els nostres tres vehicles passen enllà i pugen pel carrer costerut d’aquest vilatge rossellonès.

, «Travessem la ratlla», dins Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (1939)

El cel negrejava massa. Una ferum de podrit pujava de pertot. De les maleses, de la ribera, dels arbres.
   —Mare de Déu! Quin temps! Serà piri que l’aiguat de sant Bartomeu!

Les amnèsies de Déu (Barcelona: Empúries, 2005)