morra f

Definició

Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà (o cap dit), alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits allargats per tots dos jugadors.

Etimologia

De l’italià morra o mora, d’origen incert.

Usos

  • Quan ma filla feia P5 i li vaig sentir dir «quina morra!» vaig pensar que feminitzava (ai) el «quin morro!» sinònim de «quina barra!». I no. La morra va resultar ser el nom d’un joc que tots hem practicat: endevinar el nombre de dits estesos que sumaran les dues mans ocultes dels dos jugadors, de zero a deu. Quin enigmàtic fil transmissor va portar la morra al seu pati de preescolar?

    Màrius Serra, «Morra?» (Avui, 13 de desembre del 2007)
  • Gerd usava per a aquelles ocasions el nom d’Antonio Pérez i emprava un llenguatge adient, que s’avenia prou bé amb el del seu nou amic. Un filòleg hauria trobat en llurs converses un motiu de sorpresa i de gaudi, però els dos interessats no semblaven adonar-se de cap mèrit peculiar en el que deien. S’entenien prou bé, sobretot si, com aleshores, es dedicaven a jugar a la morra, esport de lèxic reduït. Gerd pensava que la morra era un joc adequat perquè Robustiano l’anés propagant, i que una manera de no cridar l’atenció era de cridar-la d’una altra manera.

    Cèsar August Jordana, Tres a la reraguarda (1940)

Tema de la setmana

Jocs infantils

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fet i amagarmastegot