morfina f

Definició

Principal alcaloide de l’opi, emprat com a estupefaent.

Etimologia

Mot format del llatí científic morphium i -ina; el primer element fou creat el 1804 pel químic alemany Friedrich Wilhelm Sertürner (1783-1841), descobridor d’aquest alcaloide, inspirat en el nom de Morpheus, déu dels somnis, i el llatí opium, ‘opi’.

Usos

  • Una altra cosa que llegeix tothom és Rusiñol. Els Jocs Florals de Can Prosa són boníssims: Fellini avant la lettre. Tot i que era morfinòman, perquè un dia li van donar morfina per un mal als ronyons i li va agradar.

    Quimi Portet,  entrevistat per Enric Vila, «Els rars són els ‘latinos’, que mouen el cul i es toquen els ous» (Avui, 15 de novembre del 2004)
  • La vida té sorpreses i no sempre agradables. El dia que hauria tingut el joc complet de proves de plana o sigui divendres passat dia 2 de març i us les hauria enviades per avió, un formidable atac de «mal de pedra» (el primer i voldria que l’últim) m’estenallà al llit veient totes les estrelles i algunes més. Durant tres dies vaig poder just tolerar l’existència gràcies a copioses injeccions de morfina; després el mal desaparegué súbitament, com sembla que sempre passa, però el metge em prohibí en absolut tota sortida de casa durant almenys tres dies més. Cosa que d’altra banda ja hauria fet jo per propi gust, ja que tanta morfina m’havia deixat en un estat de prostració lamentable.

    Joan Sales,  a Mercè Rodoreda, 8 de març 1962, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)

Tema de la setmana

Mots comuns derivats de mites 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ateneupànic