Definició
1 Planta de la divisió dels briòfits, fixada al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós; en botànica, classe d’aquestes plantes.
Anirem a collir molsa per al pessebre.
2 Vegetació que s’adhereix al sòl, a les roques, a les soques, etc., formada per líquens, hepàtiques o algues.
Pedra que rodola no cria molsa: significa que el qui va pel món sense consell ni guia, no troba ningú ni res que el protegeixi (DCVB).
Etimologia
Probablement d’un llatí fràncic mussula, mateix significat, possible encreuament del germànic comú mos, ídem (d’on ve l’anglès moss), i el llatí mulsa, ‘hidromel’, que era escumós i esponjós. Vegeu-ne més informació aquí.
Usos
Jo tinc un pessebre
petit i lluent,
de suro i de molsa,
tot blanc de tants bens.Figures i cases
Ramon Muntanyola, «Pessebre», dins Obra poètica (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998)
d’argila i paper,
corrals amb gallines,
dos bous i un pagès.La primera visita és a cal Sabater, on el pessebre l’han fet a l’entrada mateix, damunt d’uns sacs coberts de molsa i perimetrats per una cinta de Nadal. La canalla ens fa els honors d’ensenyar-nos-lo, i tothom n’alaba les gràcies: Oooh, quin riu més abundós, Pol, i a on l’has posat, lo caganer, a on? Abans de marxar, l’Elisenda treu una espelma del carro i la lliura a la mestressa de la casa, que fa Carai, quina aulor!, i qué són, tot això negre?
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: RBA La Magrana, 2011), pàg. 201
—Són grans de cafè, ho veus? L’olor és de cafè.
Avui veig que envieu la paraula molsa (bones dates). I a més al final del correu hi ha un link a l’Atles lingüístic.
Jo sóc de Sant Pere de Ribes, i aquí de la molsa l’anomenem també amb un altre nom, borra. Trobo que és una paraula molt maca i que no s’hauria de perdre.
A Duesaigües (Baix Camp) també n’hi diem borra.
Sempre n’hem dit així.
Simolsa, paraula entranyablement palafrugellenca, derivada de la malformació de molsa.
Recorde ja amb certa enyorança que en el meu parlar d’Ontinyent em referia a la molsa dient verdina. Però ai las! A hores d’ara, ni verdina ni molsa, sinó el barbarisme “musgo” és el que impera.
Apreciat Josep, doncs “musgo” haurem d’agafar el millor que sabem…