Definició
Partícula adverbial equivalent a gens; en frases afirmatives significa «una mica».
«No en tinc molla»; «No n’hi ha molla»; «No estic molla bé»; «No en tinc ni mica ni molla»; «No ho faré molla»; «No ha plogut molla»; «No el coneixia molla»; «No tens molla de memòria» (Andorra, Pallars, Ribagorça, Urgellet, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià, Segarra) (DCVB).
Etimologia
De moll, ‘part interior blana del pa’, del llatí medulla, ‘moll de l’os’.
Usos
—Si no assagem una mica —va riure el director de l’orquestra—, cadascú bufarà pel seu compte i semblarem un orgue de gats!
, «El ball de la mort», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993]), pàg. 53
Com que a cap d’ells no li anava molla bé de perdre un dia de feina per assajar, van quedar que la vetlla de la festa major es trobarien en una borda de Pamano, camí de la Vall Fosca.Els mossos i les criades de casa Betrà d’Abella de les Paüls feien gresca una nit haven sopat. Un dels xicots va explicar una història de bruixes que feia posar la pell de gallina.
Pep Coll, «El forat dels bous», dins Muntanyes Maleïdes, pàg. 130
—Tot això són romanços —va fer una criada—. A mi no em fan cap molla de por, les bruixes.
—Estant així en companyia, no et costa gaire de fer-te la valenta —va dir el qui havia contat la història—. Si estiguessis sola, no diries pas el mateix.
—Igual! Estaria tan tranquil·la!
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors de CD1M. El d’avui és de Judith Usall i Rodié, d’Alguaire (Segrià).