Definició
Carícia, especialment quan es fa a la cara.
Tothom feia moixaines a la criatura.
Després de la feina, li agradava mandrejar a casa, i fer moixaines a la menuda.
També: moixonia (a les Balears).
Etimologia
De moix, d’origen expressiu, aplicat al gat i també ‘bla’ o ‘suau’.
Usos
La dona de Don Arturo, Doña Milagritos, era morena i eixerida, i feia que els homes se la miressin. Em deia: I vostè, Severiano, que no se’ns casa? De noies boniques no n’hi faltaran, aquí… Hem d’organitzar un ball per veure si col·loquem aquest bon mosso, oi, Arturo? I li feia moixaines a Don Arturo, que somreia sota el bigotet de Clark Gable.
Olga Xirinacs, L’agonia de Severià Vargas (Barcelona: Meteora, 2009)Tot això està molt bé, però, com deia Harvey Keitel a Pulp fiction, encara no ha arribat l’hora de fer-nos moixaines (ell deia una altra cosa, però aquest article es publica en horari infantil). I ara no parlo tant dels resultats de l’informe PISA (que continuen sent millorables i que han de ser valorats i comentats per experts en educació, i no és el meu cas), com a una altra qüestió que no deixa d’estar-hi directament relacionada: el nivell escandalosament deficient de l’expressió escrita entre un percentatge molt alt de la població adulta.
Sebastià Alzamora, «Escribim mol bè» (Ara, 10 de desembre del 2010)
Tema de la setmana
Avui és l’últim dia de l’arreplec de virolla amb què us hem estat atabalant aquests dies. Moltes gràcies a tots els que hi heu participat, a tots els que voldríeu però no podeu, a tots els que podríeu però no voleu i a tots els que ni voleu ni podeu perquè d’una cosa estem ben segurs i és que tots compartim el plaer dels mots. Fins i tot el plaer de tocar-los, que és el que farem aquesta setmana, amb una sèrie de mots relacionats amb el tacte. El d’avui ens l’ha suggerit Àngels Oliveres Serrano, de Barcelona.