Definició
Membre de milícies irregulars o auxiliars, aixecades i mantingudes per una autoritat local o militar. Es tractava, en general, de paisans armats, reclutats i estipendiats per a determinades comeses o campanyes, que excel·liren, sobretot, en les accions de guerrilla i la guerra de muntanya, tot reforçant o fins suplantant l’actuació de les tropes regulars.
Etimologia
Probablement del nom del bandit Miquelot de Prats, capitost d’aquest cos durant la guerra dels Segadors (1640), amb diminutiu per influx de minyó.
Usos
Cap estament no quedà lliure de la repressió, i malgrat tot l’oposició activa al nou règim va continuar encara viva molts anys, en forma de partides de camperols maulets fugits a les muntanyes, sobretot al nord del país i a les comarques de l’interior, que en ocasions, com el 1710, arribaren a la rodalia de València, quan una companyia de miquelets va entrar a Burjassot i a altres pobles de l’Horta. I en forma, també, de cartes i connexions amb Barcelona, especialment per mar, fins al punt que els ministres castellans van prohibir la pesca litoral i van fer enderrocar les construccions de la platja.
Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pàg. 107
Tema de la setmana
Almansa 1707-2007